Una de les coses que més m'agrada de Pulp Fiction, de Quentin Tarantino, és que, mentre rius per les situacions surrealistes que s'hi generen, te n'adones de la salvatjada que suposa tot plegat. I et sents culpable de fer-te un tip de riure quan a un dels protagonistes se li dispara accidentalment la pistola i li rebenta el cap a un ostatge que estava custiodant. La naturalesa humana, a flor de pell.
La jugada és similar a la que duen a terme diverses bandes, com els Belle and Sebastian. Darrere melodies edulcorades i facilones s'hi amaguen lletres melodramàtiques i tràgiques. Semblant al que fan Los Campesinos! que, malgrat el nom, són del Pais de Gal·les. La cançó, You! Me! Dancing! té una lletra anodina, fins i tot absurda. Però el videoclip ens mostra els mals de la naturalesa humana. Sobre els acords suaus d'una guitarra creixen els arbres, però amb el crescendo la mà de l'home comença a fer-se veure fins a acabar amb tot. I no en té prou amb això, sinó que emigra a un altre planeta i tot plegat acaba de la mateixa manera. Sort que al final ens redimeix la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada